Aquesta pàgina pertany a www.evagomez.com, pàgina oficial de la cantautora Eva Gómez.

divendres, 27 d’abril de 2018

GUILLEM AGULLÓ: fa 25 anys.

La cançó diu "dèsset anys tenia jo, la vida plena encetava..."

Quan jo comptava amb eixa edat va passar allò de Guillem. Per a mi, com per a molta gent, era un xic desconegut. Un xic de divuit anys al que havien assassinat uns feixistes. La notícia volava per les aules amb indignació i incredulitat. Jo estudiava a l'institut, però també estava ja començant a treballar en açò. Feia cançons... Cantava, tocava la guitarra elèctrica i ja començava a viure de la música; anava i tornava a classe. Viatjava, anava de bolos. La notícia em pillava immersa en la meua vida, la qual començava a ser més que interessant, doncs per fi tenia a les meues mans una bona guitarra i un grapat de cançons per anar fent camí.

La sensació que vam tindre amb aquelles edats va ser estranya i difícil d'entendre. Saber que uns individus havien assassinat un xic de la nostra edat per diferències ideològiques... Allò va ser com obrir els ulls. I va passar "al costat de casa", pràcticament. Jo, sincerament, recorde no saber molt bé com encaixar-ho. Era com que els valors que ens estaven inculcant a les aules, a casa... caigueren de sobte. Aquella societat tan "color de rosa" que ens pintaven no era tal. També tenia un punt terrorífic poc definible i poc administrable per ments encara molt innocents i postadolescents.

Els anys anaren passant i la vida amb ells. Apropant-se els vint anys de l'aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló aquell record tornava amb força. Jo em veia, entre nebuloses temporals, parlant amb les companyes al pati de l'institut anys enrere, amb pena i ràbia. Aquell record era recurrent... 

...I un matí, vaig composar una cançó anomenada "Ara fa vint anys". La vaig incloure al disc ENTRE LA TERRA I EL CEL, un treball reivindicatiu com pocs. Allí havia d'estar aquella cançó. Aquell sentiment i el seu nom escrit al llibret del disc, a mode de dedicatòria en la lletra de la cançó.

Qui m'havia de dir a mi que aquell sentiment i aquella cançó estarien presents en l'ACTE HOMENATGE A GUILLEM AGULLÓ a València en el 25é aniversari del seu assassinat. La cançó va passar a dir-se "Fa vint-i-cinc anys" i successivament, així anirà complint anys com tot, com tots i totes.

En directe als Jardins de Vivers en el concert Homenatge a Guillem Agulló

Dissabte 21 d'abril de 2018, les institucions van fer per fi un reconeixement públic a la figura de Guillem posant el seu nom al passeig dels Jardins de Vivers on estàvem fent aquell homenatge: PASSEIG DE GUILLEM AGULLÓ... Perquè aquell nom, aquella cara, aquella vida truncada... ja feia 25 anys que existia com a símbol de tot un moviment antifeixista, com a símbol de la llibertat de pensament i llibertat ideològica. 


"Divuit anys tenia ell, la vida plena encetava..." - 'Fa vint-i-cinc anys'.

dilluns, 26 de març de 2018

En el programa SER DONES de Cadena Ser

La gent que em coneix bé, des de fa anys, sap molt bé que la meua tasca en la música és extensa: cantautora, guitarrista, cantant, baixista, arranjadora, tècnica de so, productora musical... De tot un poc.

Bé, el cas és que tot va començar allà per l'any 1998 quan vaig interessar-me per arranjar i enregistrar les meues cançons. Era cantautora i volia ser autosuficient, per necessitat; per poder mostrar la meua música. En aquella època no era fàcil i necessitava ajuda per poder fer una "maqueta" amb gravacions de les meues cançons. Allò va fer que en 2001 començara a fer algun curset de so d'iniciació i que, en l'any 2003, començara a estudiar més seriosament un master de so professional en l'escola ARS de València, seguit de més cursos de caràcter professional; pràctiques a estudis i fins i tot aconseguir un Diploma d'Especialització Professional Universitària, per la UPV.

...Però això no ho és tot. Realment sempre m'he basat en l'experiència personal adquirida dalt i baix dels escenaris, en tota una vida dedicada a la música i en la sensibilitat personal per arranjar, gravar i produïr qualsevol cançó, pròpia o aliena. 

En 2005 ja tenia el meu propi xicotet estudi de gravació i començarien a sonar coses amb una qualitat mínimament professional, donant el gran pas en l'any 2008 amb una producció ja completament professional. Fins el moment, ja van uns dotze treballs professionalment editats i un parell que estan en camí.

Us convide a escoltar l'entrevista que Teresa Romero em va fer al seu programa SER DONES de Cadena Ser Ràdio La Vall d'Uixó.

Pulseu per escoltar l'entrevista
ENTREVISTA al programa SER DONES, amb Teresa Romero

Amb Teresa Romero a Cadena Ser, Ràdio La Vall d'Uixó (15 de març de 2018)

dimecres, 21 de febrer de 2018

Proposicions indecents

Proposició 1

Sovint em pregunte què impulsa a una persona o grup de persones a organitzar actes de tot tipus i sol·licitar el treball complementari d'una persona professional de la música que vaja sense cobrar a fer la seua feina. Normalment són actes de caràcter social, polític; alguns amb finalitats poc clares... Actes que, de vegades, tenen pressupost per a tot a excepció de per a l'artista de torn, què deu anar a posar un punt escènic a tal esdeveniment... "per fer-lo més bonic".

* Quede clar que alguns d'aquests actes poden tindre la més amable de les intencions; la més solidària de les finalitats. Però és que l'artista té el dret d'admissió; el dret a elegir on vol i on no vol participar pel motiu que siga.

Proposició 2

El món de l'espectacle pateix intrusisme. Sí senyors i senyores. Fa més de 25 anys que treballe en la música i és una cosa que he vist i he analitzat a poc a poc, any rere any. És una cosa evident, no es pot negar. Tant a nivell artístic com a nivell de producció de concerts, festivals... hi ha gent que intenta posar el cap per diferents motius. Ho entenc, és un món molt atractiu. El món de la música mola. Però quan algú és un "aficionat" i organitza actes sense ajudes i sense suports fiables realment només pot oferir fum, parlar fum, pagar fum...

* Quede clar, que l'artista continua tenint el dret d'admissió, en qualsevol cas.

Proposició 3

"Tinc un bar i vull que vingues a tocar"

A mi m'agrada tocar en bars, quan tinc el cos i el temps per a fer-ho. Ho he fet, ho faré... Però no sempre són moments propicis. De fet, alguns llocs que estime tenen les portes obertes per a mi i jo per a ells. 

Però, altra història, és que corre per ahí la llegenda urbana de què els músics alternatius, cantautors, folkies i altres espècies estem àvids de mostrar allò que fem, ja que com ningú ens fa ni cas... almenys així ens promocionem, hehe. Gerents de més d'un lloc m'han fet saber que ells han recuperat així la cultura d'una ciutat determinada... Ai, mare! Senyors i senyores no es munten pel·lícules. Peguen vostés una volta fora del seu "garito".

* Continuem pensant, que malgrat tot, l'artista encara té el dret d'admissió.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En qualsevol dels tres casos, quan dones les teues raons per no anar a fer el teu treball gratuït, en males condicions o per molt menys d'allò que tu estimes correcte... pots patir desqualificacions; algunes greus. Jo de fet les he patit. És com un contraatac constant. Una lluita constant. 

Encara que semble un mite, les persones que ens dediquem professionalment a la música, també tenim dret a menjar d'allò que fem. Així que gràcies a les persones que sí que compreneu tot açò, perquè gràcies a vosaltres algunes esperem poder seguir exercint la nostra professió: LA MÚSICA.

dimarts, 5 de desembre de 2017

De "gireta" a GIRA... Pròximament!

Un total de vint concerts, comptant un parell d'intervencions curtes dins d'actes importants, han completat la GIRETA CANÇONS DE DONA I TERRA 2017.

...Algunes són les persones que m'han preguntat: "per què gireta i no directament gira?" Bé, doncs imagine que perquè una sèrie de concerts autogestionats, que van de boca a orella naixent des de la més sincera i humil lluita per la professió, pensava jo que podien utilitzar el "diminutiu" per sentir-se orgullsoament minoria, referint-se a eixa lluita per poder viure dignament de la música. 

Des del més sincer afecte, algunes persones s'han molestat per eixa minimització del nostre treball i la nostra aportació a la música; fent-nos veure que no: NO PODEM MINIMITZAR EL NOSTRE TREBALL Així que està clar, la gent mana; la vostra opinió és d'allò més important. I per tant, ara estem preparant la GIRA 2018 amb altra visió i més intenció. Les CANÇONS DE DONA I TERRA seguiran sonant en directe mentre preparem temes inèdits, els quals anirem "soltant" poca a poc, i seguirem gravant el nou treball discogràfic que esperem tindre a finals de l'any vinent.

Gràcies per estar ahí; per donar-nos afecte i suport. Seguirem i crec que, en 2018, passarem de "gireta" a GIRA.


dimarts, 21 de novembre de 2017

Acabant la "Gireta autogestionada 2017"

Finalitzant el mes de novembre, potser també finalitze la GIRETA AUTOGESTIONADA 2017 "Cançons de Dona i Terra". Són moltes les persones i entitats que s'han interessat pel nostre treball; un treball autoproduït de cap a peus. Fet, coordinat i gestionat amb els pocs recursos que tenim, però amb tota l'experiència que hem adquirit durant pràcticament tota una vida: més de 25 anys de professió única i exclusivament musical.

Les "Cançons de Dona i Terra" seguiran sonant en directe el proper any, però esperem ens deixen lloc per poder treballar repertoris nous que estan esperant des de fa ja massa temps. Cançons pacients que volen sonar ja, però també d'altres completament noves que han sorgit durant el darrers 12 mesos.

Moltíssimes gràcies a totes les persones que ens haveu mostrat el vostre afecte i confiança. Seguim en el camí, amb la música com a lluita!!!


dilluns, 2 d’octubre de 2017

Entrevista: LOS SONIDOS DEL PLANETA AZUL

De tant en tant ens arriba una alegria per donar-nos força... En aquesta ocasió ha segut poder ser entrevistades per Paco Valiente en el seu programa de músiques del món LOS SONIDOS DEL PLANETA AZUL, a UPV RÀDIO València.

Ben conegudes i desitjades són les seues entrevistes, doncs el senyor Valiente té un cognom molt acord amb la seua personalitat perseverant i lluitadora dins del marc de les entrevistes a grans músics d'arreu del món i d'estils molt diversos. Sempre apostant per l'autenticitat i la sinceritat artística, té una forma molt especial d'enfocar les entrevistes; una pau i una tranquil·litat que et transporten.

Vam parlar de moltes coses i pense sincerament que paga la pena escoltar els 35 minuts d'entrevista. Escolteu-la si voleu conèixer un poc més de la nostra forma de treballar a l'hora de composar, gravar, produïr... i de la meua personalitat com a cantautora.

ENLLAÇ A LA WEB/PODCAST:

Moltes gràcies per tot, Paco Valiente. 
Fins altra!!!


Eva, Paco i Laura a UPV Ràdio durant LOS SONIDOS DEL PLANETA AZUL

dijous, 6 de juliol de 2017

La "graciosa gireta" continuarà el 14 de juliol a la PLATJA D'ALMENARA

M'agrada traure de les dates habituals dedicades a la figura de la DONA els concerts CANÇONS DE DONA I TERRA. No, no és un concert només per a unes dates concretes; ni el seu missatge està etiquetat de cap forma exclusiva: "la dona i el seu lligam a la terra"... Sens dubte és un context molt ampli: sense deixar de costat una lluita clarament feminista, evidentment. Malgrat això encara poden haver pensaments respecte a que és un treball ancorat en un espai determinat de temps; ideal només per a certs llocs socials d'intercanvi d'idees i accions. Doncs no, clar que no! I això ens torna a dir que queda molt a fer en quant a conceptes socials i també artístics. I com no, en quant a la percepció de tindre dues dones a l'escenari que, a més, parlen d'altres dones. Les coses clares.

En els concerts CANÇONS DE DONA I TERRA fem una barreja de les peces més interessants dels darrers treballs discogràfics: "Entre la terra i el cel" i "Cançons de dona", perquè són treballs que es complementen i les cançons conviuen en total harmonia. 

Sembla que la paraula "gireta" li fa gràcia a molta gent. Sí, és graciosa; per això l'utilitzem. "Gireta" fa al·lusió a l'autogestió i autoproducció que suposa moure la, xicoteta però interessant, "maquinària" per poder fer nostres concerts sense cap tipus de suport que no siga el de les persones que ens ajuden i creuen en aquest missatge tant o més que nosaltres.

Perquè altre món es possible a tots els nivells. Cregam en les coses senzilles, en les persones senzilles. Gràcies.


Cartell del concet al Passeig Marítim de la Platja Casablanca

divendres, 30 de juny de 2017

AMB COR DE DONA, Cor de l'Eliana

De vegades l'Univers conspira i es dóna la conjunció per a que giren com cal els planetes i sonen les cançons. Des de que el món és món, forma part de la Música de les Esferes. Perquè la música, a més de sentiment; és també cosmologia, ciència, matemàtica, astronomia... Pura física quàntica. En definitiva: un meravellós misteri. I tot això va quedant reflexat en coses més mundanes i comprensibles que ens afecten de ple: treball, agendes, calendaris, intencions, afinitats, missatges, lluites, reivindicacions, projectes... Valors, respecte.

I va i es dóna: es pot complir un desig, una intenció. Un mà a mà amb respecte; creant una força comú plena d'emoció i humiltat.

Així que hui serà un dia meravellós perquè estaré participant amb el COR DE L'ELIANA al seu espectacle "Amb Cor de Dona", perque totes eixes conjuncions i possibilitats s'han donat. 

Ens uneix un missatge, una lluita universal i que deu ser contínua i persistent: el respecte a la figura de la DONA, com a persona i en totes les seues vessants. 

I jo, com a dona que fa i canta cançons a un món ple d'injustícies, em sent estimada i valorada. Em sent xicoteta davant tanta bellesa, talent i saber fer. Estic molt feliç, com no podia ser d'altra manera. I em sent plenament afortunada per mil motius explicables i no tant. Sent que la finalitat d'açò que faig s'està complint després de tants i tants anys de lluita musical.

Gràcies per formar part del camí. Moltes gràcies.


Concert Cor de l'Eliana:  AMB COR DE DONA 
Torre del Virrei de l'Eliana - Divendres 30 de juny a les 22:30h.

dimarts, 16 de maig de 2017

ENCARA SOMIE: la història de Bibihal Uzbeki feta cançó.

Sempre he pensat que la meua finalitat és contar històries mitjançant cançons. Va ser uns dels meus primordials interessos quan vaig començar a tocar la guitarra. D'això ja fa més de 25 anys i ací estic amb les mateixes intencions.

El cas d'aquesta cançó i la història de la seua protagonista són el clar exemple de la sort que tinc: una estranya capacitat d'interioritzar una història i fer-la cançó; contar-la a la meua manera. I intentar que la història en qüestió arribe a la gent que escolte la cançó és la finalitat real.

Uns periodistes van trobar en un camp de refugiats de Croàcia a Bibihal Uzbeki, una anciada de 105 anys que viatjava a l'esquena del seu nét des de Kunduz, Afganistan. Ella no podia caminar i estava pràcticament cega. Vam poder llegir la notícia a uns quants mitjans de premsa i encara podem trobar-la a la xarxa... Aquella història no era, ni molt menys, més important que qualsevol de les desgràcies que encara passen; les migracions per les guerres i conflictes que malauradament es viuen arreu del món i concretament a l'Orient Pròxim i Mitjà... Però aquella dona tan major van fer unes concretes i esclaridores declaracions: ella somiava en un món millor; un món sense guerres ni bombes. Ella creia i pensava que era possible.

Bibihal Uzbeki  (foto de premsa)

Una força que no puc descriure va ocupar-me en fer-li una cançó a aquesta senyora, o almenys la seua història em va inspirar per composar i contar-cantar "Encara somie", una peça dedicada a ella en el disc CANÇONS DE DONA. Tant al disc com al directe vam pensar, que arranjar les melodies amb el rabab afganés (instrument tradicional d'Afganistan), era una bonica idea plena de simbolisme; i de pas, un reconeixement a una cultura enorme que geogràficament està desapareixent per culpa de guerres i interessos.

Aquella història tenia un gran missatge, un sentit: si una dona afganesa de 105 anys, després d'haver passat per mil conflictes armats i guerres; després de veure i patir tantes misèries... Si aquella dona tenia esperança, tots i totes la podem tindre: "Si encara somie jo... Per què no pot haver un món millor?"

"Encara somie" en directe (11/03/2017)

dimecres, 10 de maig de 2017

Gireta autogestionada: CANÇONS DE DONA I TERRA

Per a nosaltres la música, nostra música, és passió i professió. Particularment, tots els treballs discogràfics que signe com a cantautora són autoproduïts en el meu propi estudi i autoeditats amb financiació pròpia; una financiació modesta, artesanal i artística.

La "gireta" CANÇONS DE DONA I TERRA és el fruit de l'esforç d'alguns anys. És la mostra en directe de les cançons més importants dels treballs ENTRE LA TERRA I EL CEL (2013) i CANÇONS DE DONA (2016).

El concert és un espectacle dinàmic, multisonor i amb missatge... Concienciador, amigable i també divertit; per què no? On el públic interactua de manera espontània anant des de la cançó d'autor, fent un pas per la rumba fins el folk, sempre des d'una vessant molt personal i d'un enteniment musical inclassificable. La varietat d'instruments que utilitzem ens ajuda a contar i cantar, a endisar-nos en cadascuna de les històries que volem transmetre. Reivindiquem els drets de la DONA i l'amor a la TERRA. 

Eva Gómez: veu, guitarra, bouzouki, rabab
Laura Miñarro: viola de roda, violí, rabab, percussions

Si voleu saber més ens podeu escriure a info@evagomez.com 


dimarts, 9 de maig de 2017

Cantautora des de fa més de 25 anys!!!

Sí!!! Ja fa més de 25 anys que estic fent cançons; que estic dalt i baix els escenaris. Ja fa més de 25 anys que estic somiant... Somiant mostrar-me tal qual sóc i punt, la veritat. Vaig començar a fer cançons més o menys audibles allà per l'any 1991. No sé exactament quàntes cançons he fet, he perdut el compte... Però pensant en totes les que mai he gravat ni tret a la llum, ni produït... la cosa deu estar prop de les més de 200. Sí, val. Això no vol dir que totes siguen, ho hagen segut, d'una qualitat òptima, hehehe! Parlem de quantitat, més que res. I parlem d'anys; de molts anys de feina, treball i lluita.

Qualsevol dia tinc que fer més memòria i buscar imatges i gravacions antigues; així com cartells de concerts i altres curiositats. Bé, de moment... Ací us deixe l'enllaç a la meua biografia on, crec que, encara falta alguna coseta per posar:

http://www.evagomez.com/VAL/biografia_historia.htm 


No trobe fotos més antigues, aquesta és de l'any 1995 al pati l'institut de Nules.

dimecres, 1 de març de 2017

La web oficial: www.evagomez.com

Recordeu que intentem tindre la web oficial al dia! Els continguts són d'allò més variats... Poc a poc anem completant-la. Moltes gràcies!