Aquesta pàgina pertany a www.evagomez.com, pàgina oficial de la cantautora Eva Gómez.

dimecres, 21 de febrer de 2018

Proposicions indecents

Proposició 1

Sovint em pregunte què impulsa a una persona o grup de persones a organitzar actes de tot tipus i sol·licitar el treball complementari d'una persona professional de la música que vaja sense cobrar a fer la seua feina. Normalment són actes de caràcter social, polític; alguns amb finalitats poc clares... Actes que, de vegades, tenen pressupost per a tot a excepció de per a l'artista de torn, què deu anar a posar un punt escènic a tal esdeveniment... "per fer-lo més bonic".

* Quede clar que alguns d'aquests actes poden tindre la més amable de les intencions; la més solidària de les finalitats. Però és que l'artista té el dret d'admissió; el dret a elegir on vol i on no vol participar pel motiu que siga.

Proposició 2

El món de l'espectacle pateix intrusisme. Sí senyors i senyores. Fa més de 25 anys que treballe en la música i és una cosa que he vist i he analitzat a poc a poc, any rere any. És una cosa evident, no es pot negar. Tant a nivell artístic com a nivell de producció de concerts, festivals... hi ha gent que intenta posar el cap per diferents motius. Ho entenc, és un món molt atractiu. El món de la música mola. Però quan algú és un "aficionat" i organitza actes sense ajudes i sense suports fiables realment només pot oferir fum, parlar fum, pagar fum...

* Quede clar, que l'artista continua tenint el dret d'admissió, en qualsevol cas.

Proposició 3

"Tinc un bar i vull que vingues a tocar"

A mi m'agrada tocar en bars, quan tinc el cos i el temps per a fer-ho. Ho he fet, ho faré... Però no sempre són moments propicis. De fet, alguns llocs que estime tenen les portes obertes per a mi i jo per a ells. 

Però, altra història, és que corre per ahí la llegenda urbana de què els músics alternatius, cantautors, folkies i altres espècies estem àvids de mostrar allò que fem, ja que com ningú ens fa ni cas... almenys així ens promocionem, hehe. Gerents de més d'un lloc m'han fet saber que ells han recuperat així la cultura d'una ciutat determinada... Ai, mare! Senyors i senyores no es munten pel·lícules. Peguen vostés una volta fora del seu "garito".

* Continuem pensant, que malgrat tot, l'artista encara té el dret d'admissió.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En qualsevol dels tres casos, quan dones les teues raons per no anar a fer el teu treball gratuït, en males condicions o per molt menys d'allò que tu estimes correcte... pots patir desqualificacions; algunes greus. Jo de fet les he patit. És com un contraatac constant. Una lluita constant. 

Encara que semble un mite, les persones que ens dediquem professionalment a la música, també tenim dret a menjar d'allò que fem. Així que gràcies a les persones que sí que compreneu tot açò, perquè gràcies a vosaltres algunes esperem poder seguir exercint la nostra professió: LA MÚSICA.

Cap comentari: