Aquesta pàgina pertany a www.evagomez.com, pàgina oficial de la cantautora Eva Gómez.

divendres, 27 d’abril de 2018

GUILLEM AGULLÓ: fa 25 anys.

La cançó diu "dèsset anys tenia jo, la vida plena encetava..."

Quan jo comptava amb eixa edat va passar allò de Guillem. Per a mi, com per a molta gent, era un xic desconegut. Un xic de divuit anys al que havien assassinat uns feixistes. La notícia volava per les aules amb indignació i incredulitat. Jo estudiava a l'institut, però també estava ja començant a treballar en açò. Feia cançons... Cantava, tocava la guitarra elèctrica i ja començava a viure de la música; anava i tornava a classe. Viatjava, anava de bolos. La notícia em pillava immersa en la meua vida, la qual començava a ser més que interessant, doncs per fi tenia a les meues mans una bona guitarra i un grapat de cançons per anar fent camí.

La sensació que vam tindre amb aquelles edats va ser estranya i difícil d'entendre. Saber que uns individus havien assassinat un xic de la nostra edat per diferències ideològiques... Allò va ser com obrir els ulls. I va passar "al costat de casa", pràcticament. Jo, sincerament, recorde no saber molt bé com encaixar-ho. Era com que els valors que ens estaven inculcant a les aules, a casa... caigueren de sobte. Aquella societat tan "color de rosa" que ens pintaven no era tal. També tenia un punt terrorífic poc definible i poc administrable per ments encara molt innocents i postadolescents.

Els anys anaren passant i la vida amb ells. Apropant-se els vint anys de l'aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló aquell record tornava amb força. Jo em veia, entre nebuloses temporals, parlant amb les companyes al pati de l'institut anys enrere, amb pena i ràbia. Aquell record era recurrent... 

...I un matí, vaig composar una cançó anomenada "Ara fa vint anys". La vaig incloure al disc ENTRE LA TERRA I EL CEL, un treball reivindicatiu com pocs. Allí havia d'estar aquella cançó. Aquell sentiment i el seu nom escrit al llibret del disc, a mode de dedicatòria en la lletra de la cançó.

Qui m'havia de dir a mi que aquell sentiment i aquella cançó estarien presents en l'ACTE HOMENATGE A GUILLEM AGULLÓ a València en el 25é aniversari del seu assassinat. La cançó va passar a dir-se "Fa vint-i-cinc anys" i successivament, així anirà complint anys com tot, com tots i totes.

En directe als Jardins de Vivers en el concert Homenatge a Guillem Agulló

Dissabte 21 d'abril de 2018, les institucions van fer per fi un reconeixement públic a la figura de Guillem posant el seu nom al passeig dels Jardins de Vivers on estàvem fent aquell homenatge: PASSEIG DE GUILLEM AGULLÓ... Perquè aquell nom, aquella cara, aquella vida truncada... ja feia 25 anys que existia com a símbol de tot un moviment antifeixista, com a símbol de la llibertat de pensament i llibertat ideològica. 


"Divuit anys tenia ell, la vida plena encetava..." - 'Fa vint-i-cinc anys'.